MAMA JO VULL SER GEÒLEG (Trencacims)

Al ser tres germans,quan els nostres pares no ens aguantaven a casa per desfogar-nos ens portaven a voltar per la muntanyeta, jo sempre tornava a casa amb la motxilla plena de rocs de totes les mides i colors, la meva mare no sabía on posar-los, quan voltàvem pels nostres boscos sempre anava caminant amb el cap cot i fixant-me en totes les pedres que hi havien en el camí. de fet fins ben entrada l’adolescència ” jo volía ser geòleg ” 

-Tancarem inscripcions per la Trencacims dimecres a les 6 de la tarda.

a les 5 de la tarda del dimecres mirava el mobil i m’anava dient, ho faig? buuuf, no se que fer… i la Rosa m’anima i diu: 

si et fà Il·lusió endavant. 

inscrit doncs a última hora i sense ser un dels objectius de l’any ( de fet aquest any no volia fer cap cursa més llarga que marató) sempre ha sigut una cursa que la tenia en ment perquè tothom en parlava meravelles ( i amb raó) 

Per logística familiar va ser impossible anar a Paüls divendres nit o sigui que tocava despertar-se a les tres del mati i fer 220 km amb cotxe. Quan sona el despertador obro els ulls i penso: si no hi vaig perdo la inscripció (65€) pero m’estalvío benzina i peatges o sigui que tampoc es mala idea de quedar-se al llitet abraçat a la dona, pero la Rosa que s’apunta a tot em fa llevar i cap a Paüls que  falta gent. Arribar  allà negre nit i amb un vent del nord terrible li dona un caire èpic a la cosa i començo a pensar que m’hauria d’haver quedat al llit. Posant-me el dorsal tremolo com una fulla, aquesta cursa em motiva fort i feia temps que no em sentia aixins, la dificultat tècnica dels seus 4.200 metres de desnivell positiu fan que la cosa no sigui un passeig tranquilet. 

la sortida es de “gallina de piel” https://www.facebook.com/trencacims.pauls/videos/1072877902750778/ 

ens saludem amb tots els coneguts i jo em quedo darrera amb en JUAN Carlos Escuté, se que va de menys a més sempre i que la seva companyia es molt agradable, tot i així ve  de una temporada en el dique seco i la Trencacims es la seva tornada a la competició ( bravo) . sortim molt tranquilets amb les llums de frontal i sorollets de bastons sortim del poble muntanyeta amunt, la primera pujada ja la conec perquè es la mateixa del Trail de les Fonts, pujem agrupadets i el fred comença a minvar, alguns corredors es treuen paravent pero jo decideixo seguir tapadet per no aturar-me, gran decisió! perquè quan arribem al primer coll la ventada es brutal, fot un fred que pela! encarem una grimpadeta que ens porta a un forat a la roca per on travessarem la muntanya,quina meravella geològica!!  

 al sortir ens fan crestejar tota la mola de pedra,amb el vent,el meu paravent es força ample, em fà L’efecte kitesurf, s’infla fort i em desestabilitza molt,m’acollono, m’agafo fort a una pedra, penso que perquè M’apunto a aquestes coses, que collons hi faig aquí dalt amb aquest temporal? els que anaven amb mí son més valents i segueixen endavant per un bosquet de màquies amb zones de pi blanc, els intento seguir pero van forts, penso que haig de fer la meva cursa que això es molt llarg, a la següent pujada els atrapo gairebé sense esforç, els 15.000+ de febrer més els 12.000+ de març es noten a les cames i em permeten pujar a bon ritme, a veure si serà suficient per contrarrestar la meva total falta d’habilitats en terreny ultratècnic. arribem al 2on avituallament, al Tossal de l’Engrilló ,allà hi ès la Rosa amb la Miri, m’animen cridant desde lluny ❤️. els hi pregunto quin km estem i diuen que al 9,5, hahaha i portem 2,15 els hi dic, la cursa aquesta serà dura de collons. arrenquem en baixada i surto davant del JUAN Carlos, ell baixa millor i ja m’atraparà, la baixada següent no es molt tècnica, va fent pujes i baixes per zona arbrada, puc córrer força ,veig que no m’atrapa, anem fent la goma amb varios corredors cosa que ho fà molt entretingut, ara et passo jo, després t’atrapo, passa quan vulguis, jjijiji,tu vas més fort… la cantinela de sempre. 

Els km que venen ara sónun pur espectàcle de la natura. Són un seguit d’encavalcaments de conglomerats que donen lloc a uns passadíssos imposibles al ben mig dels tossals, el fort vent fà que la zona prengui un altra dimensió, miro al terra com quan era petit, tot es plè de còdols i cairells de totes les mides i colors ( predomina el blanc trencat) l’absència d’humitat pel fort vent del nord dona una visibilitat extraordinària en aquest espai que no sembla d’aquest mòn, estic en el millor “moment” em sento prou fort i apreto pujant, ens fan pujar a un cim on el vent bufa molt fort,pero molt eh! allà m’alenteixo força, no hi ha camí i literalment anem per sobre la roca, L’efecte kite segueix fent de les seves,un parell de corredors m’atrapen i fent el que puc aconsegueixo anar seguint baixant, la baixada es molt llarga fins al 22,5 i després puja una mica per arribar a Sant Roc que es on estarà la Rosa esperant-me, vaig fent, no em trobo pas malament i ja puc guardar el paravent i guants a la motxilla, a la pujada de Sant Roc em trobo amb un basc errampat fins els collons i cagantse amb la mare que va parir qualsevol cosa.( un clàssic ) esperant no ser jo el que li passi el mateix d’aquí una estona…

Arribo al 26,5 amb 2.500 + amb 5h45, penso que m’en  queden 24 amb 1600 i ja somio amb uns temps molt millors dels que pensava ( no vendas la piel del oso…)  

 La Rosa m’explica que han rebentat roda i la odissea amb el RACC  més la manca de cobertura han fet que acabessin d’arribar al control. 

després venen els únics 2 o 3 km planers de tota la cursa i els faig a bon ritme, nano això ho tens fet! dues pujades i finisher! 

Pues no. 

la pujada de 2km amb 600+ es una puta pared,plena de trampes esglaonades, branques,pedres,arrels.Díficil, molt difícil, pero es que el puja i baixa següent també era terrible,no sabies on posar els peus, no veies el final de la tortura. al arribar a un petit avituallament al 34 m’animen molt ( Durant tota la cursa, quan dic tota es tota,a qualsevol lloc, al lloc més feréstec, et podies trobar desde un control de pas, amb la seva alfombreta, fins a un avituallament improvisat, un voluntari avisant de perill, donant ànims o fent fotos, NEVER WALK ALONE! ) 

pujadeta forta i Serra de puja i baixa que fem a l’inrevés el dia de les Fonts, moltes ganes d’arribar al 39 on hi ha la Rosa, estic bastant trinxat ,penso en abandonar per primer, i últim, cop. pero recordo que li vaig fotre canya al meu becari Sergi Mañes per abandonar a la marxa de Cap de Creus, o sigui que endavant,el fet que faci més de 4h que no veig a cap corredor, ni davant ni enrrera em fà pensar que potser no vaig tant malament com sembla, arribo ben fos al 39 i jalo desaforadament amb les mans brutes i engolint tot el que trobo  

 encaro la següent pujada amb ganes i força energia, pero en aquesta cursa, salvant la extraordinària bossa del corredor, no regalen absolutament res, terrenys tècnics i moooolt cabrons.Abans  d’encarar els últims metres de la pujada al 45 hi ha una cosa extraordinària, un tram plà de pi negre anomenat Plà de la hedra,de un km a 800m d’alçada! meravellós,amb terra tou, sense pedres, sense esforç… acaba ràpid, pujada tremenda cap amunt i baixada tècnica com sempre. Estic molt tobet, pero ja començo a veure que estaré a proper de les 12h, baixada final al poble on m’atrapa una noia i anem junts el tram del poble, després de fer 8 h sol em ve de gust xerrar una mica, entrada triomfal! i baldanes + llangonissa com no podia ser d’un altre manera!  

 

Anuncis

About santitant

Córrer es l'excusa perfecte per voltar per les muntanyes

2 responses to “MAMA JO VULL SER GEÒLEG (Trencacims)”

  1. Josep L. Gómez says :

    M’encanta la teua crònica company!!! Me veig completament identificat amb tu, al igual que supose que tots els que hi vam fer de 10 hores en endavant… supose que les màquines que la van fer en menys de 10 hores no patirien tant com nosaltres.
    Trencacims no és una cursa més. Per a mi ha segut la primera en la que m’ha acompanyat la meua família, gossa inclosa, i ja estem mirant que quan tornem a fer un fantàstic cap de setmana de cursa com aquest.

    Salut i muntanya company!!!

    • santitant says :

      aquí tothom pateix 😉
      a vegades pensem que un paio que va davant nostre ho està fent sense esforç i no es així sempre.
      M’alegra que hagis gaudit amb la crónica, l’any que ve hi tornem que Aquesta cursa es un tresor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: