3 etapa UT les Fonts : EL CLÍMAX

Després de gairebé no dormir la nit anterior, el fet de poder descansar més de 6h semblava molt. Vaig despertar-me varies vegades, i poder arribar al wc es feia molt feixuc.
A les 5:45 ja estava tothom despert! Vaig perdre 12min mirant a la bossa, buscant sense veure, uns mitjons que tenÍa davant dels morros. Déu meu que dur serà avui també !
Reunió a la cuina i, gairebé com autòmates que van a treballar, marxem cap a Xerta. Allà, mateixa rutina però diferents actituds: la gent està molt més tranquila, menys els que només fan la d’avui i tenen ganes de gresca. Abans de sortir trobo en Juliàn i em diu que avui intentarà anar fort ( ho va fer), jo no el podré seguir .
Dins el calaix de sortida li faig una apretadeta al genoll de l’Esteban (per veure si m’encomana la potarra que té) i ,sense adonar-nos, ja estem un altre vegada corrent pels carrers del poble.

foto

Avui la gent ja surt més tranquila, es veuen molts bastons i alguns corredors bastant perjudicats!
Vaig agafant un ritme que em permet anar en grupets i, encara que sembli lent, fins el km 10 va passar volant. El següent tram, l’aproximació + l’ascenció al cim, és molt maca! L’any passat la vaig fer i em venía de gust gaudir-la.

20140318-112730.jpg
Em vaig ficar darrera d’aquest grup, però anaven una mica massa tranquils, i com en aquesta zona adelantar és complicat, no ho vaig fer .
Una vegada passat l’avituallament del km14 vé una pujada brutal, molt alpina, com la recordava! Em foto un parell de gots d’isotònic i apreto fort cap amunt.
Aquest es aquell moment gloriós que tot corredor passa en algun moment de la cursa ! Vas passant gent i et trobes cada vegada millor 🙂
Penso que després faré una baixada tranquileta i ja tindré la cursa al sac !!!!!
Però aquí a  Xerta les coses no són mai fàcils …
A punt de fer cim sento que diuen :
– Falten 20min perque tanquin control de Font Nova!!
No pot ser, un altre cop ???? Però avui també ? PUTA FONT NOVA DELS COLLONS!!!!
Marco el xip i pregunto al del control:
-Es pot arribar?
-Si apretes sí!
Sé que la primera part de la baixada és molt “guarrilla” (plena de pedreres lliscants i torça-turmells), i amb la poca traça que tinc baixant (un amic em va dir que semblava una iaia artròsica), però després hi han uns corriols on es pot córrer bé.
Baixo donant-ho tot i rezant per no fotre’m de llorus! Per darrera, m’atrapen dos paios de Castelló i m’enganxo amb ells. També estàn preocupats pel temps de tall i tots tres agafem un bon ritme.
-Quina hora es??
-Tenim 2 min
-Ja arribem
-Merda que això està molt lluny
La Font Nova està amagada darrera uns arbres i no la veus fins que la tens a sobre!
-Tranquil! No et facis mal que ja arribes!!!-Em va deixar anar un del control.
Jo ni m’hi veia, respirava com un bou malalt, però a mi avui no em treien el pitrall!! 💪
Després d’això, quedàven 7 km de baixada que vaig fer, quasi tots, fent la goma amb els de Castelló. En el km 23 hi ha una petita xinxeta amb cordes roses que l’any passat em va semblar una cabronada, la passo tranquil i després ja només toca pista,corriolet i els carrers de Xerta fins al pavelló.
Comença a fer molta calor i m’imagino lo terrible que hauría sigut l’etapa d’ahir sense vent!!
Entrem a l’asfalt i m’aturo un moment a fer-me un ” selfie”:

20140318-132935.jpg
L’envio per wasap, apreto a córrer cap el poble, giro a la plaça i comença el festival d’emocions! A Spotify m’entra “hometown Glory”, de l’Adele, i la primera llàgrima brota per l’ull dret. Unes senyores vestides de blanc m’aplaudeixen, els hi dono les gràcies i em surt un sanglot! M’aplaudeixen encara més!! Merda això es Incontrolable!
El carrer és llarg i penso que ja pararà. Res més lluny de la realitat!
Un nen morenet m’apropa la mà, li xoco i més llàgrimes i mocs …
Res a fer! No hi ha qui ho pari!!
Entro a meta plorant, m’aplaudeixen, em xoquen les mans, m’acaronen les espatlles i jo encara ploro més!!!
Ara haig d’entrar al pavelló, no ho soportaré!!!!!!
Allà esteu tots! Em mireu amb cares d’admiració, i jo penso: però si sóc un merda! Si tots aquests ja estàn dutxats i jalats!
M’aplaudiu molt, seguiu aplaudint i penso: Ja està! Ho he aconseguit! A la meva manera (no tinc armilla de finisher per lluir quan vagi a buscar un pitrall el día abans d’una cursa) però he pogut gaudir i patir d’una cursa brutal, i d’uns companys d’aventures espectaculars!!

8639a55c33304f9904e613d80bb50b0d

La gent, moltes vegades, no entén perquè ens agrada fer això?!? Jo no sé els altres, però a mi, és per aquests grans moments de plaer!

PD: És la primera vegada que escric una crònica d’una cursa, espero que em perdoneu si no estic a l’alçada.

PD: a part de tots els que esteu amb mí en aquesta bogeria, haig de donar les Gràcies més grans a la meva dona. Sempre hi és i sense ella no podría fer tot això …
T’estimo Rosa!

Anuncis

About santitant

Córrer es l'excusa perfecte per voltar per les muntanyes

4 responses to “3 etapa UT les Fonts : EL CLÍMAX”

  1. Jaume Bragulat says :

    Felicitats per la gesta .Molts la fan mes ràpid pero no vol pas dir q la gaudeixin mes q tu .
    Salut

  2. Carme says :

    Felicitats!!! Ets finisher com els altres.
    Haguessim arribat a Xerta a hora si ens haguessin deixat sortir de la Font Nova. Va ser l’estona que vam estar per dalt buscant les cintes el que ens va fer no arribar a hora al pas de tall.
    Has d’estar supercontent !!!!

  3. Dani says :

    Eeeeeeeeiii!! Felicitats nen!!! Quina animalada aquestes UT, només aptes per x senglars de veritat!! No se qui et va dir això de la “iaia artròsica”, però els dos sabem qui podria haver sigut perfectament, oi?? Felicitats i fins aviat!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: