Archive | Març 2014

3 etapa UT les Fonts : EL CLÍMAX

Després de gairebé no dormir la nit anterior, el fet de poder descansar més de 6h semblava molt. Vaig despertar-me varies vegades, i poder arribar al wc es feia molt feixuc.
A les 5:45 ja estava tothom despert! Vaig perdre 12min mirant a la bossa, buscant sense veure, uns mitjons que tenÍa davant dels morros. Déu meu que dur serà avui també !
Reunió a la cuina i, gairebé com autòmates que van a treballar, marxem cap a Xerta. Allà, mateixa rutina però diferents actituds: la gent està molt més tranquila, menys els que només fan la d’avui i tenen ganes de gresca. Abans de sortir trobo en Juliàn i em diu que avui intentarà anar fort ( ho va fer), jo no el podré seguir .
Dins el calaix de sortida li faig una apretadeta al genoll de l’Esteban (per veure si m’encomana la potarra que té) i ,sense adonar-nos, ja estem un altre vegada corrent pels carrers del poble.

foto

Avui la gent ja surt més tranquila, es veuen molts bastons i alguns corredors bastant perjudicats!
Vaig agafant un ritme que em permet anar en grupets i, encara que sembli lent, fins el km 10 va passar volant. El següent tram, l’aproximació + l’ascenció al cim, és molt maca! L’any passat la vaig fer i em venía de gust gaudir-la.

20140318-112730.jpg
Em vaig ficar darrera d’aquest grup, però anaven una mica massa tranquils, i com en aquesta zona adelantar és complicat, no ho vaig fer .
Una vegada passat l’avituallament del km14 vé una pujada brutal, molt alpina, com la recordava! Em foto un parell de gots d’isotònic i apreto fort cap amunt.
Aquest es aquell moment gloriós que tot corredor passa en algun moment de la cursa ! Vas passant gent i et trobes cada vegada millor 🙂
Penso que després faré una baixada tranquileta i ja tindré la cursa al sac !!!!!
Però aquí a  Xerta les coses no són mai fàcils …
A punt de fer cim sento que diuen :
– Falten 20min perque tanquin control de Font Nova!!
No pot ser, un altre cop ???? Però avui també ? PUTA FONT NOVA DELS COLLONS!!!!
Marco el xip i pregunto al del control:
-Es pot arribar?
-Si apretes sí!
Sé que la primera part de la baixada és molt “guarrilla” (plena de pedreres lliscants i torça-turmells), i amb la poca traça que tinc baixant (un amic em va dir que semblava una iaia artròsica), però després hi han uns corriols on es pot córrer bé.
Baixo donant-ho tot i rezant per no fotre’m de llorus! Per darrera, m’atrapen dos paios de Castelló i m’enganxo amb ells. També estàn preocupats pel temps de tall i tots tres agafem un bon ritme.
-Quina hora es??
-Tenim 2 min
-Ja arribem
-Merda que això està molt lluny
La Font Nova està amagada darrera uns arbres i no la veus fins que la tens a sobre!
-Tranquil! No et facis mal que ja arribes!!!-Em va deixar anar un del control.
Jo ni m’hi veia, respirava com un bou malalt, però a mi avui no em treien el pitrall!! 💪
Després d’això, quedàven 7 km de baixada que vaig fer, quasi tots, fent la goma amb els de Castelló. En el km 23 hi ha una petita xinxeta amb cordes roses que l’any passat em va semblar una cabronada, la passo tranquil i després ja només toca pista,corriolet i els carrers de Xerta fins al pavelló.
Comença a fer molta calor i m’imagino lo terrible que hauría sigut l’etapa d’ahir sense vent!!
Entrem a l’asfalt i m’aturo un moment a fer-me un ” selfie”:

20140318-132935.jpg
L’envio per wasap, apreto a córrer cap el poble, giro a la plaça i comença el festival d’emocions! A Spotify m’entra “hometown Glory”, de l’Adele, i la primera llàgrima brota per l’ull dret. Unes senyores vestides de blanc m’aplaudeixen, els hi dono les gràcies i em surt un sanglot! M’aplaudeixen encara més!! Merda això es Incontrolable!
El carrer és llarg i penso que ja pararà. Res més lluny de la realitat!
Un nen morenet m’apropa la mà, li xoco i més llàgrimes i mocs …
Res a fer! No hi ha qui ho pari!!
Entro a meta plorant, m’aplaudeixen, em xoquen les mans, m’acaronen les espatlles i jo encara ploro més!!!
Ara haig d’entrar al pavelló, no ho soportaré!!!!!!
Allà esteu tots! Em mireu amb cares d’admiració, i jo penso: però si sóc un merda! Si tots aquests ja estàn dutxats i jalats!
M’aplaudiu molt, seguiu aplaudint i penso: Ja està! Ho he aconseguit! A la meva manera (no tinc armilla de finisher per lluir quan vagi a buscar un pitrall el día abans d’una cursa) però he pogut gaudir i patir d’una cursa brutal, i d’uns companys d’aventures espectaculars!!

8639a55c33304f9904e613d80bb50b0d

La gent, moltes vegades, no entén perquè ens agrada fer això?!? Jo no sé els altres, però a mi, és per aquests grans moments de plaer!

PD: És la primera vegada que escric una crònica d’una cursa, espero que em perdoneu si no estic a l’alçada.

PD: a part de tots els que esteu amb mí en aquesta bogeria, haig de donar les Gràcies més grans a la meva dona. Sempre hi és i sense ella no podría fer tot això …
T’estimo Rosa!

Anuncis

2 etapa UT les Fonts : LA TIRANIA DELS TEMPS DE TALL

Vaig dormir tres hores i em vaig despertar 4 vegades. Pensar en el que et vé al damunt, manté tibant tot el teu cos. Ens reunim a la cuina de la casa i les cares son un poema!

20140317-131617.jpg
Només en @patillades sembla tranquil, ha jalat amb gana i a més, cosa molt important per ell, ha cagat bé. Sortim al carrer i el vent és terrible, a les previsions deien molta calor, pero vent! I fort!
A la sortida ens fiquen l’arenga de la película 300; a mí no em motiva, però la gent s’esvera molt i surt tothom esperitat! A la primera curva del poble em giro i ja vaig últim 😦 AI MARE QUE PATIREM!!!
En @patillades em va dir que al km 2 hi ha una sèquia, que la gent es lerda i es forma un tap terrible. Penso que quan arribi al tap em relaxaré. Sorpresa! No hi ha tap ! O si hi era, he trigat tant a arribar  que ja no hi és! La puta sèquia és terrible de passar, no saps si anar per la dreta o per l’esquerra, rocs, arrels, barranquet al costat i jo que em sento un puto “lerdo” (gràcies pati!).
Anem un grupet d’endarrerits. Semblaría que a la cua d’un Ultra hi ha gent poc preparada o amb poca experiència; però res més lluny de la realitat ( com a mínim a Xerta ). “Que si jo he fet 2 rondes dels cims “, ” jo tota la copa catalana de resistència”. Aquí el més tonto fà rellotges !!!

Arribem a Paülls ( km 10 ) amb molt de vent. Allà està la meva dona i suporter incondicional, m’anima i endavant .
Al cap de 500m comença un dels 4 pepinos que s’han de pujar. Nomès entrar al primer corriol -PAM ! Punxada al soli esquerra
“No pot ser! Amb això no hi contava 😦 ”
Baixo ritme i la pujada es un infern! Mal a la cama i sensacions pèssimes , veig un paio que baixa i li pregunto:
-Què t’ha passat?
-Res, però tinc males sensacions.
Collons! Però si jo estic fet merda (penso)
La pujada es fa moooolt llarga i quan arribo a dalt el vent es molest de veritat . Tot i així, hi ha un llac ben maco.

20140317-164329.jpg

20140317-164405.jpg
El primer tros de baixada és pista i tinc les cames com si portes 80km. No tiro i estic molt decebut.
Llavors per darrera va aparèixer en Julián, no ens coneixíem però a partir d’aquí vam anar junts tota l’etapa. Em va demanar un ibuprofeno, jo nomès en duia un i no m’el volía prendre. Li vaig oferir la meitat i ho va refusar:
-Jo de tú, tal com vas, m’el prendría tot!
Dit i fet! M’el prenc i la punxada marxa, les cames tiren una mica més i ara el que va justet és ell. Del km 18 fins al 30 és un infern .
Primer pista ,després la pujada dreta, més la pseudo vía ferrada amb un pati de 50 m a l’esquerra que m’encongeix el cor ( amb el vertigen que pateixo, fer-me passar per aquí no té nom!)
Arribem , ja últims , al km 33 on està la meva dona, hidratem i avall un tram molt xulo i bonic per córrer. En Julián s’ha près un ibuprofeno i sembla que és un altre, va llençat, pim pam pim pam …

20140317-165913.jpg
Amb els escombres trepitjant-nos els talons!
Fins hi tot els escombres ens pregunten que què ens passa que anem tant ràpid?
En aquesta baixada és quan comencem a patir pels temps de tall. Ens diuen que tanquen a les 14:30 i nosaltres pensàvem que era a les 15:00. Apretem les dents i entrem al control de Sant Roc amb 10 min de marge! Quin patir!
Pregunto a la dona pels companys i coneguts que estàn en cursa i sense perdre temps arrenquem cap al tercer pepino. En Juliàn està fort i em va esperant i controlant perquè estic justet. Fa una mica de calor i es comença a notar les hores. A mitja pujada trobem un basc que abandona i més endavant atrapem a tres més ( això ja comença a fer bona pinta). En Julián diu que encara avançarem a més gent, la seva confiança em dona ànims :))
Quan fem cim al km 48 ens adonem que hem fet curt d’aigua i ens queden 6km de baixada fins a Alfara!

20140317-172322.jpg
La set és terrible, empasso saliva per veure si m’autohidrato mentres penso en el @raulkoala quan diu que pots reabsorbir la femta. No serveix de gaire i, a més, la baixada es infernal! Rocs i pedra solta que en aquestes alçades de cursa fan molt mal … Conseguim arribar amb 15 min de marge al control d’Alfara !!! Allà hi tenen un abeurador, hi foto tot el cap a dins i no paro de beure ( semblo un gos !!).

20140317-172955.jpg
Parem 3min i mig i cap a l’últim cim! Sobre el paper era el més fàcil, però en aquesta Ultra no et regalen res de res. A punt de fer-se de nit arribem al cim, “nomès” ens queden 9 km de baixada ! Comencem a baixar i a la carena no trobem cintes ,el temporal de vent en aquest moment és terrible i la nit ens cau a sobre de cop. En Julián comença a baixar cap a la dreta pero no es veu camí bò. Ens atrapen les dues noies i el noi que veníen darrera i tots busquem cintes 😦
Truquem a l’organització i amb el vent ens costa entendren’s, però al final m’indican molt correctament i trobem el cartell de Font Nova 1,9km JA HI SOM !!!
En aquest moment ens truca la Rosa i em pregunta ón som?
-Estem a 1,800 de font nova!!!!!
-Doncs no us deixen seguir.
-Com???????
-Sí , que tanquen el control!
-I una merda ! Digals-hi que esperin cony, que en som cinc i que volem seguir!!
Apretem una mica però la manca de cintes reflectants, el vent, més lo espaiades que estàven ho fan tot molt difícil .
Aconseguim arribar i si volem seguir es sense pitrall, el món s’ensorra … Tot el puto esforç per arribar a la merda, un altre mega fail. Mai podré acabar un UT dignament ????
Al final decidim pujar al cotxe i diumenge prendre la sortida per l’última etapa. PUTUS TEMPS DE TALL!
Estic molt emprenyat, cansat fastiguejat, frustrat i fins els collons.
Arribo al pavelló i allà esteu tots : Jérôme, Fiona, Alba, Esteban, Anna, Roger, Christian, Xavier,Irene, Dani, Marta, Raúl, Mans… ( si em deixo algú ho sento ). GRÀCIES!! M’animeu, em parleu d’ous grans i de valentía, i ja començo a pensar en seguir corrents demà 😉

PD: els temps de tall són les normes de l’organització i tú, com a participant, les has d’acceptar! Per això es una COMPETICIÓ no una passejada.

UT les Fonts LA NOCTURNETA

Començar una cursa de 23 km de nit, sabent que dormiràs 3 horetes, i desprès t’hauràs de cascar 70km es molt dur psicològicament. Però allà estàvem preparats a les 9 del vespre, 13 graus de temperatura i molt cangüelo.

Veure com el que sería guanyador de l’etapa es prepara davant teu, tampoc ajuda a entendre on t’estàs ficant!ImatgeDesprès diu que tira de genètica!!! 

Sense adonar-nos, ja estem corrent pels carrers del poble. Tothom surt a tota hòstia, ens quedem al darrera amb en Kunfugete, la Campojete i la meva dona ( ells feien una etapa només). Anem tranquilets,però a la primera pujada la Rosa surt esperitada i ens deixa enrera. Penso que són molts km i que ja l’atraparè. Dit i fet! Al km 5 ja anem junts, i amb un ritme força maco, anem gaudint de la nit. Voltar entre oliveres i tarongers amb lluna plena es fantàstic! Al km 10, ella estava fumuda de la panxa i s’ha d’aturar. Jo segueixo a ritme i crec que quan arribi a Aldober (km 14), ella plegarà.

En aquests moments és quan més gaudeixo de la cursa! El terreny baixa una mica i es bò per còrrer. Al spotify m’entra Animal colective, banda sonora d’en Killian & Kruprica baixant el Grand Teton (), m’emociono,pell de gallina i em crec un ultratrailer dels bons 😉

Lògicament, això no es cert, però aquests moments no m’els treu ningú! Desprès de passar Aldober, rebre els aplaudiments de la meva filla i de la Pilar, agafo un ritme constant amb una noia de Reus (la Núria). El terreny ara es pistorra i a més pica una mica cap amunt,es fa dur! Només penses en el castanyot del cap de setmana i les cames fan figa. Anem fent i, quan falten 2 km, la temperatura ha baixat 7 graus de cop. Tinc la mà esquerra congelada, la noia de Reus s’escapa i jo aprofito per pixar, 10 min més i ja seré al pabelló. M’imagino com  serà aquest carrer diumenge al migdia amb l’ultra acabada (que lluny que ho veig )!  

Al final 2h54’que, pel fart de còrrer, em sembla  molt!!!

Primera etapa acabada , cames cansades i acolloniment màxim per demà